nilak
nilak significa iceberg en inuit. Els icebergs són grans masses de gel flotant que es desprenen d’una glacera i que són arrossegats pels corrents a latituds més baixes fins que es fonen i desapareixen. Els icebergs només tenen visible un 11% del seu volum total i sota la seva visual s’amaga el 89% restant.
proposta
Segons les Estadístiques Culturals de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, un 26% de les comarques catalanes no tenen cap teatre.
Davant d’aquesta situació territorial, no només lligada a la construcció d’infraestructures culturals, nilak planteja un model a través d’un projecte artístic, social i cultural per apropar les arts escèniques contemporànies a tot el territori, a la vegada que posa en valor els espais ja existents.
espai de creació
nilak és un espai que acull una pluralitat de pràctiques artístiques, no només en la seva exhibició, sinó també en la seva creació, formació, inspiració… nilak és circ, i dansa, i cinema, i teatre, i arts visuals, i performance, i literatura, i pedagogia.
Un espai de creació contemporània que comparteix les seves pràctiques amb la comunitat amb la què es posa en relació i, a la vegada, dona suport i visibilitat a una comunitat d’artistes professionals amb trajectories consolidades, promociona la jove creació i genera potencialment noves artistes.
espai de creació
nilak és un espai que acull una pluralitat de pràctiques artístiques, no només en la seva exhibició, sinó també en la seva creació, formació, inspiració… nilak és circ, i dansa, i cinema, i teatre, i arts visuals, i performance, i literatura, i pedagogia.
Un espai de creació contemporània que comparteix les seves pràctiques amb la comunitat amb la què es posa en relació i, a la vegada, dona suport i visibilitat a una comunitat d’artistes professionals amb trajectories consolidades, promociona la jove creació i genera potencialment noves artistes.
la carpa
Imatge exportada des de Photoshop, amb més il·luminació.
Igual que el teatre, el cinema, l’auditori, l’aula o, fins i tot, el llibre, la carpa ens recull en un espai tancat per a obrir-nos a la imaginació, per a alterar la nostra percepció, per a disfrutar/gaudir de la nostra sensibilitat. És un refugi, un contenidor, un dispositiu, un lloc que provoca la trobada entre tu i jo per viure un present, una comunitat temporal. Però la carpa és una arquitectura que, a diferència del teatre, no és estàtica. Podríem dir, doncs, que la carpa és, en paraules del poeta Hakim Bey, una zona temporalment autònoma.
Entendre la carpa com un espai escènic s’articula aleshores com una forma d’explicar que la “construcció” de noves infraestructures culturals no ha d’anar lligada a la construcció d’equipaments “sòlids”.
