El ribagorçà, subdialecte del català nord-occidental, és un parlar arcaic, que pràcticament fins al segle XX es va conservar “sui generis”.

La zona on ens centrarem és el poble de Vilaller, però ha de quedar clar que s´estén per tota la Ribagorça, tant catalana com aragonesa. Aproximadament, les fronteres lingüístiques són: a l´oest, la Vall de Boí i la zona de Malpàs, al nord Senet i Aneto i al sud, la zona del pantà d´Escales. Per Benavarri la Vall d´Isàvena i Fraga i voltants, també tenen trets ribagorçans.

​

EVOLUCIÓ FINS AL SEGLE XX

Vilaller ha estat un poble de constant intercanvi comercial i pas obligat per creuar el port de Vielha, així doncs el ribagorçà s´ha vist influenciat entre autòctons i gent de pas: de Lleida, Vall d´Aran , Aragó, França.....

Cal destacar que l´estada de pobles bascos al Pirineu, va deixar empremta lingüística en paraules com “singardilla” (sargantana), “txordó” (gerd) i nombrosa toponímia.

​

EVOLUCIÓ DURANT EL SEGLE XX

A partir del segle XX el nostre dialecte es va modificar degut a diversos factors:

• L´arribada de nous temps: la revolució industrial va fer que es deixessin d´utilitzar gran nombre d´objectes i eines tradicionals, així com el seus noms.

• L´èxode rural també va fer que la gent que marxava a viure fora, adoptés nous parlars.

• Durant  l´època franquista va quedar prohibit.

• La nombrosa immigració a partir dels anys 30, va influir en una davallada de la nostra parla.

​

LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

Com diu Ramón Sistac, l´impacte anivellador de la normalització lingüística és el principal motiu de la pèrdua de la riquesa i ús dels dialectes. Les emissions de TV3 van ser en castellà fins el 1984. A l´escola només s´estudia el català estàndard.

Últimament s´estan fent esforços per tornar-lo a recordar, parlar i estimar; són les nostres arrels.

Recentment, el Consell Comarcal amb l´ajut d´estudiosos i gent de la zona, ha editat un petit diccionari del Ribagorça que ha tingut molt bona acollida.

El grup de teatre de Vilaller “El Trinquet”, inclou en les seves obres paraules que ja gairebé són a l´oblit.

Desitgem que, tot i les evidents dificultats, puguem tenir i mantenir la nostra singular manera de parlar.

ELOGI A LA LLENGUA RIBAGORÇANA!

Paraules del passat,

quan fondes les arrels,

quants somnis oblidats,

ens vetllen des del cel!

Tribols que van ser jaç

antics coixins de llum

llavors que van sembrar,

paraules de vellut.

Terretes i perfums

afivellant el temps

omplint de mots, baguls,

quan era temps fagüeny.

Cap a on va aquell encis,

aquella dolça mel

aquell vetust llinat,

aquell vonic estel?

​

Vilaller / 2023