A partir de la peça audiovisual que vaig realitzar pel cicle “Ebre, Art & Patrimoni” l’estiu del 2020 que situava nou joves terraltins de la “generació Z” als escenaris més representatius de la Batalla de l’Ebre a la Terra Alta, van sorgir converses, lligams i interessos que van treure la pols a algunes preguntes que feia anys que donaven voltes al meu cap: què ens ha arribat de la Guerra Civil? Què se’ns ha explicat? Quant hem callat? Quin interès genera a les noves fornades de jóvens?

 

El curt “Veus al silenci” volia fer reflexionar i interaccionar amb el paisatge que envolta a joves de diferents pobles i visions però que havien nascut a finals del 90 o principi del 2000. Amb la voluntat de trencar el silenci i l’oblit autoimposat, recuperar la memòria històrica des del nostre present i pensar en quines mirades o lectures han arribat a les noves generacions es van generar converses amb afirmacions sobre educació, memòria, antifeixisme i fake news al voltant del llegat de la Batalla de l’Ebre i la Guerra Civil. Un tema del qual se n’han escrit molts llibres, se n’han fet infinites tesis doctorals, recerques… I arriba, de nou, un incendi a una zona prou desconeguda com és “els Cucuts” al terme de Corbera d’Ebre i veiem com d’allò que semblava enterrat, n’exploten artefactes, afloren restes òssies i apareix tot un món que encara és nostre.

​

A vegades, parlar del nostre passat més recent se’ns fa més difícil que parlar del nostre propi present. Històries, batalletes, misèria i fam han sigut les protagonistes de moltes converses entre iaios i iaies amb nets i netes. Tot i això, sempre he tingut la sensació que a la nostra comarca hem crescut envoltats d’un silenci eixordador. Hi ha coses de les quals no se’n parlen de forma oberta i natural. “A n’aquella casa eren dels rojos”, “Sí, este té família a França per la guerra”. Frases dites de forma aleatòria, mai posades en context i que mos arriben a unes generacions que no acabem de ser molt conscients del que va passar a casa nostra.

 

Unir cultura i història, si és possible destriar-les, crec que és sempre una bona eina per explicar-mos qui som, d’on venim, on hem nascut o a quin lloc hem arribat. Plantejar estes preguntes en col·lectiu em sembla el millor engranatge per continuar construint una comarca més unida i preparar-mos per tot el que està per venir.

 

Gràcies a Nilak per contribuir-hi també.