Segons dades del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, una de cada quatre comarques catalanes no disposa d’un equipament teatral.

 

Aquesta realitat no pot interpretar-se únicament com una mancança d’infraestructures físiques, sinó que evidencia un dèficit estructural en l’accés regular i sostingut a les arts escèniques en àmplies zones del país, especialment en municipis rurals i de petita dimensió demogràfica.

 

Aquesta desigualtat territorial en la distribució de recursos i oportunitats culturals contribueix a la consolidació d’una bretxa persistent entre àrees urbanes i rurals. Les seves implicacions són múltiples i afecten directament l’exercici efectiu dels drets culturals de la ciutadania, la cohesió social, la formació i consolidació de públics, la sostenibilitat del sector creatiu il ’equilibri territorial del sistema cultural català.

 

En aquest context, el projecte nilak es configura com una infraestructura cultural itinerant de caràcter públic orientada acorregir asimetries territorials en l’accés a les arts escèniques contemporànies. Concebut com un dispositiu estable, professionalitzat i replicable, nilak té per objectiu garantir un accés equitatiu, continuat i de qualitat en territoris i poblacions que no disposen d’equipaments escènics permanents. Des d’una perspectiva funcional, la seva lògica d’intervenció és anàloga —en l’àmbit de les arts escèniques— a la funció estructural que desenvolupen els bibliobusos en el sistema de lectura pública.

​

nilak actualitza el model del teatre itinerant des d’un enfocament contemporani de política cultural, integrant en un únicmarc operatiu diverses línies d’acció complementàries:

 

• Exhibició professional d’arts escèniques contemporànies.

• Programes de mediació cultural i desenvolupament de públics.

• Accions educatives en coordinació amb centres escolars.

• Processos de creació comunitària i participació ciutadana.

• Contractació de professionals de les arts en viu vinculats al territori proper a cada itinerància.

 

Concretament, nilak és un teatre itinerant, que a través d’una carpa s’instal·la durant 17 dies consecutius a cada municipi, on desplega una programació estable d’arts escèniques contemporànies —principalment circ, però també dansa i teatre— combinada amb accions educatives, mediació cultural i processos de creació comunitària.

La carpa, l’arquitectura que tradicionalment associem a les arts del circ, és una construcció que ofereix el lloc per a l’escena, per a la trobada. Igual que el teatre, el cinema, l’auditori, l’aula o un llibre, la carpa ens recull en un espai tancat per obrir-nos a la imaginació, per alterar la nostra percepció, per gaudir de la nostra sensibilitat. És un refugi, un contenidor, un dispositiu, un lloc que provoca la trobada, un present, una comunitat temporal. Però la carpa és, a més, una arquitectura que, a diferència del teatre, no és estàtica. 

​

nilak és, doncs, una carpa en aquest sentit, que acull una pluralitat de pràctiques artístiques, no només en la seva exhibició, sinó també en la seva creació, formació, inspiració... nilak és circ, i dansa, i teatre, i arts visuals, i performance, i literatura, i pedagogia i política.

​

És un espai afectiu, on entendre l’empatia, la por, el risc, el poder, l’humor i el desig a través de l’expressió artística posant el cos al centre. I a més, és un espai que posa en valor no només les diferents disciplines, sinó també el diàleg entre generacions i experiències.

​

​El projecte opera com un teatre públic temporal, dotat d’una estructura pròpia: una carpa de circ completament equipada,amb una capacitat per a 200 persones, que compleix els requisits tècnics necessaris per a l’exhibició professional.

​

D’aquesta manera, nilak no actua exclusivament com un programador itinerant, sinó com un dispositiu cultural integrald’implantació temporal al territori, amb capacitat per generar impactes estructurals en l’ecosistema cultural local. La sevaintervenció aspira a fomentar l’apropiació social dels projectes culturals, reforçar les dinàmiques comunitàries i contribuir ala continuïtat dels públics més enllà de la lògica de l’esdeveniment puntual, tot incidint en la vertebració cultural delterritori des d’una perspectiva de cohesió i equitat.

​