Gemma Carbó

Directora del Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla

Aquest mes d’octubre, Nilak arriba a la Conca de Barberà. Les arts del circ, els llenguatges del cos, del moviment, de la música, de la poesia visual seran presents durant uns dies al territori i volem que arribin  a les escoles i instituts.

​

La tasca d’educar sempre ha estat difícil i exigent. Ho és molt més avui que els nens i nenes escolten cada dia missatges amenaçadors, veuen imatges que no saben desxifrar i viuen realitats complexes i incertes. 

​

La UNESCO i les Nacions Unides proposen repensar els futurs de l’educació arreu del món. Ara ja és evident que la nostra escala és la planetària, que els reptes i necessitats son locals i globals alhora. Els límits d’un creixement fonamentat en l’explotació continuada dels recursos naturals i humans ja fa temps que s’anunciaven per part de la comunitat artística i científica.  Avui, malauradament en constatem els efectes diàriament.   

​

Els i les treballadores de la cultura ens hem compromès amb l’emergència climàtica. Més que mai ens cal recórrer a la capacitat humana de crear bellesa, de fer-se preguntes sense buscar respostes taxatives, d’estar en contacte amb processos creatius que obren noves possibilitats, de desenvolupar la imaginació com a una de les eines més poderoses que tenim.  

​

Les arts en totes les seves formes, orígens i expressions hauran de ser presents cada vegada més a les aules perquè ja no les entenem desconnectades de la ciència, de la llengua i la comunicació, de l’educació física. 

​

El Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla, la comunitat de Nilak i la comunitat educativa del territori de la Conca de Barberà ens proposem aquests dies assajar noves maneres de treballar plegats artistes, docents i alumnes per trobar maneres de viure (o sobreviure) més coherents, equilibrades, atractives i estètiques. 

​

Estem convençudes que sumar les arts del circ a la nostra tasca ens ajudarà a imaginar futurs, a fer front al desconcert, a llegir de manera més crítica el que ens passa, a trobar solucions compartides a partir de les aportacions personals de cadascú de nosaltres i sobretot, a negociar i consensuar com a única fórmula per a poder conviure i salvar els espais de celebració de la vida com la carpa de Nilak.