DOS FILLS IL·LUSTRES DE LA VILA DE VILALLER
Joan Ramon Piqué Badia
Historiador
DOMÈNEC VIDAL I ABAD
Cirurgià del segle XVIII, autor del primer llibre de Medicina Forense escrit a Espanya, Cirurgia Forense, o Arte de Hacer las Declaraciones chirurgico-legales, publicat el 1783. Va néixer a Vilaller el 3 d’abril de 1741, fill del cirurgià que vivia i exercia al poble, que amb el temps s’acabà convertint en una de les figures més representatives de la cirurgia espanyola. S’interessà també per les patologies oftàlmiques i és el primer metge espanyol que escriu sobre aquest tema, Tratado de las Enfermedades de los Ojos para la Instrucción de los alumnos del Rela Colegio de Cirurgía de Barcelona (1785), i la traducció de l’obra de Plenck Doctrina de Morbos Oculorum. Vidal Abad, operà amb èxit de cataractes al Dr. Antoni Gimbernat.
Des de l’any 1775 bibliotecari del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, càrrec al qual suma el de professor encarregat de la càtedra d’Afeccions Quirúrgiques del mateix Col·legi en ser-ne nomenat el 1785. Des d’aleshores fa de catedràtic a Barcelona fins al 1796 que es va traslladar a Cadis en ser elegit Vicedirector del Reial Col·legi de Cirurgia de la capital gaditana on romangué fins a la seva mort, durant una epidèmia de febre groga l’any 1800.
MOSSÈN ANTON NAVARRO I GRANGÉ
Poeta destacat de la Renaixença, va néixer a Vilaller, fill primogènit d’un sabater, el 12 de setembre de 1867 i va morir a Barcelona, el 26 de desembre de 1936, víctima dels grups incontrolats durant l’esclat de la Guerra Civil. Del 1867 al 1886 passa la infantesa i l’adolescència entre Vilaller, Viu de Llevata i Vielha i fa els estudis de batxillerat a Barcelona. Del 1887 al 1893 estudia la carrera eclesiàstica.
És considerat un dels més grans poetes del Pirineu Occidental català i un escriptor que va fer possible juntament amb altres escriptors i poetes la consolidació de la incipient represa de la tradició literària catalana en terres ponentines. Fou premiat en nombroses ocasions i certàmens literaris i en 1922 fou nomenat Mestre en Gai Saber. Al llarg de la seva vida dugué a terme una important tasca apostòlica, pedagògica, literària i cultural. Col·labora amb escriptors i intel·lectuals destacats del país. Fou mantenidor de certàmens literaris, estudià el ribagorçà, traductor de les obres de l’escriptor llatí Ausoni i un gran activista cultural.
És conegut i destaca, sobretot, per la qualitat i el caràcter tan personal de la seva obra poètica, també és autor d’una meritòria obra en prosa, que recull contes, rondalles, tradicions, llegendes i costums de la seva terra natal pirinenca i urgellenca.
Vilaller / 2023
