Francesc Fité Llevot
President de la Fundació Arnau Mir de Tost

La llegenda de la Guilleumota s’ha tramès sempre oralment, no està escrita enlloc; així és com la vaig saber jo. Me la van explicar, com els contes que ens explicaven als nens els dies de pluja que no podíem sortir al carrer o, els nens mateixos ens explicaven els dies de fred o mal temps arrecerats en algun lloc del camp o en el mateix poble.

​

Com tota llegenda és una història que no se situa en cap temps concret. En ella s’explica que un cop que la vila murada d’Àger estava assetjada pels francesos, una dona vídua molt guapa, de nom Guilleumota, es va oferir per passar una nit amb el capitost dels assetjants, a canvi d’aixecar el setge. Com en la història bíblica de Judith, Guilleumota seduí el capitost fins aconseguir que acabés begut i li prometés que aixecaria el setge. I així fou, el capitost no va poder posseir la Guilleumota i va haver de complir la seva promesa d’aixecar el setge. D’aquesta manera la Guilleumota va mantenir la seva virginitat i el capitost totalment begut restà endormiscat, mentre ella retornava al poble, sense emperò tallar-li el coll com ho féu Judith amb Holofernes, el general babilònic, segons la història bíblica.

​

Com hom pot creure, el relat és molt simple, emperò deu tenir cert verisme històric, donat que se li dedicà un carrer a la Guilleumota, concretament el que davallant pel carrer de Sant Vicenç circumda la zona dels absis de Sant Vicenç i Sant Salvador i continua arrambat per la muralla de Soldevila fins al portal que coneixem també com de Soldevila. 

​

Aquest fou el motiu perquè l’historiador Josep Lladonosa, quan va escriure la novel·la de “La fi de Macot” per allà als anys quaranta del segle passat,  considerà escaient relacionar la Guilleumota amb el bandoler Macot que també per la gent de la vall d’Àger era un personatge llegendari, sent molt popular el dit “ets més dolent que Macot”, una fama que havia traspassat la vall. Ell havia trobat en la seva recerca històrica un gascó de nom Maxicot, capitost en l’exèrcit que s’organitzà al s. XV des de Foix per conquerir Catalunya defensant el seus drets a la successió a la mort de Martí l’Humà (1410), que va proposar identificar amb aquest personatge llegendari. La primera part d’aquesta novel·la transcorre a Lleida, mentre que la segona el senyor Lladonosa la va situar a Àger, desplaçant-s’hi l’estiu de l’any 1948, situar bé l’acció, i és així com concebí relacionar els dos personatges llegendaris. La resta de la història la podeu llegir a la seva novel·la que es publicà l’any 1955, o en el guió teatral que ens escrigué per representar el grup teatral d’Àger vers el 1981.

Àger / 2025