top of page
Després dels anys de dictadura franquista, a la dècada dels anys vuitanta naixia a la Fatarella un grup d'animació que va capgirar la música popular i la forma d'habitar l'espai públic. La festa, cercaviles, gralles, colors, xiquets i xiquetes xalant i múltiples capgrossos van omplir els carrers del poble i voltants.
Les imatges són cedides de l'arxiu de Sisco Estapé i utilitzades pel documental del Mas de la Solfa (2019).
Impressió de lona frontlit
.jpeg)
.jpeg)
implementació a l'espai
MAS DE LA SOLFA (2019)
El documental dirigit per Júlia Urgell Gironés i produït per la Fundació el Solà explica una història del grup d'animació "Mas de la Solfa" que va existir durant la dècada dels anys 80 a la Fatarella. Es tractava d'un grup polifacètic i activista social que una de les seues principals fites va ser recuperar una forma d'habitar el carrer després dels anys de la dictadura franquista. Amb les gralles, la percussió i els capgrossos com a protagonistes van realitzar múltiples cercaviles, concerts de gralles, espectacles d'escenari i espectacles de dimonis. Al curtmetratge hi apareixen veus del mateix grup, membres d'altres grups amb els quals van tenir relació (Arturo Gaya de "la Baldufeta" i Salvador Palomar de "Taronjada Natural") i generacions posteriors que van créixer marcades pel grup. Hi destaca la figura del músic Toni Pellisa, el qual va ensenyar a tocar la gralla a molts grups de les Terres de l'Ebre.
bottom of page